Qui?

Parlar del Cas Manga és parlar del cas de corrupció amb més implicats de les Comarques Gironines: 155 persones que van tenir alguna relació amb GRS, el Consell Comarcal de la Selva i els seus contractes fraudulents. Tot i així, per ara només n’hi ha 43 d’imputats pel jutjat de Santa Coloma, que ha rebut una part del cas des de Lugo. Aquesta part del cas que ha arribat se centra només en les relacions directes entre el CCS i GRS i no esmenta tots els contractes que va signar l’empresa d’Àlex Ros amb altres institucions públiques gironines.

Implicats

Les persones amb el color clar estan imputades per l’instrucció. Elaboració pròpia

Tal com mostra l’esquema, el cas té dos clars protagonistes.

En primer lloc hi ha Alexandre Ros Valls, l’administrador de les empreses GRS Ars Local SL i Think Twice Again SL. Des dels inicis va estar al capdavant de la trama i se’l podria considerar un dels cervells de la trama delictiva, ja que va participar en la majoria de contractes fraudulents (juntament amb els funcionaris i polítics que ho permetien). És per això que se’l relaciona amb els delictes contra l’administració pública, tràfic d’influències, falsificació de documents o suborn.

Cal destacar el delicte de furt en el cas de l’Ajuntament de Riudarenes. L’any 2013, Jordi Gironès, que llavors n’era l’alcalde, es va negar a pagar a GRS uns serveis de 2009 perquè no hi havia cap contracte. És per això que Àlex Ros va falsificar un document, juntament amb la firma de Narcís Colomé (l’alcalde l’any 2009) i el segell oficial de l’Ajuntament que ell mateix va robar, tal com reconeixia en una conversa telefònica amb Juan Carlos Puigmartí, còmplice en la falsificació del document.

“Aprofitant que estava allà, he robat el segell de l’Ajuntament” – Àlex Ros

Aquest segell es va trobar a les oficines de GRS al febrer de 2013, quan es va detenir el seu administrador.

Retrat_de_Robert_FauriaEn segon lloc hi ha Robert Fauria Danés, l’expresident del Consell Comarcal de la Selva i exalcalde de Sant Hilari Sacalm -els dos càrrecs els va abandonar en destapar-se el cas. Entre tots els delictes que se li imputen es poden destacar: frau fiscal, encobriment, blanqueig de capital, tràfic d’influències o adjudicacions il·lícites a favor de GRS. De fet, en la majoria de contractes que s’han trobat sobre GRS i CCS, ell hi està implicat.

Un cas molt rellevant de les seves accions és el “Cas Panfletos”, on hi va haver delicte de malversació de caudals públics i falsificació de document mercantil. Eren les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 i Robert Fauria va imprimir uns calendaris de sobretaula com a material publicitari i promocional de CIU, gràcies a un taló de Think Twice. En aquest cas, l’empresa d’Àlex Ros va servir com a empresa pantalla, ja que qui realment promocionava CIU en un període electoral era SOREA SA. En aquest delicte també hi van participar Pilar Bayo (esposa de Fauria que va fer un pagament en metàl·lic) i Xavier Ventayol (director territorial de SOREA i amb qui va pactar Fauria).

Encara que l’empresari Alex Ros i el polític Robert Fauria en són els principals responsables, hi ha moltes altres persones implicades en la trama, ja siguin polítics, treballadors públics o privats. Tal com mostra el gràfic, les relacions entre el CCS i el GRS eren nombroses. En les investigacions del Cas Manga, s’ha destapat tota aquesta xarxa de relacions que estan recollides en el “Cas Pasteleo”. El nom prové d’una conversa telefònica entre Àlex Ros i Josep Maria Franch:

“Tu ets un tio que pastelea (arregla) els concursos, gràcies a mi, per guanyar el concurs del CCS des de fa 17 anys”. – Àlex Ros

Aquesta branca de la investigació ha demostrat que el tràfic d’influències, entre moltes altres coses, estava fonamentat per totes les relacions que hi havia entre membres de GRS i del Consell Comarcal de la Selva. Aquestes relacions, i algunes bonificacions als implicats, haurien estat les que van permetre que GRS guanyés durant 17 anys tots els concursos del consistori en què va participar.

Primer cas:

Josep María Franch Carcereny, la connexió inicial entre el Cas Manga i l’Operació Pokèmon, era soci de GRS Ars Local SL, encara que des de 1997 consta com a treballador autònom. És per això que se li imputen delictes contra l’administració pública, de suborn i de tràfic d’influències entre molts d’altres. Així doncs, tenia un lloc privilegiat en la gran teranyina. A més a més, està casat amb Olvido Pineño Herreros, cap del servei de recaptació del Consell Comarcal de la Selva. A part dels casos dins del mateix Consell Comarcal, Pineño va participar en moltes de les accions de GRS: n’era la comptable, s’encarregava de la facturació de projectes, la gestió de nòmines, les relacions humanes i la gestió de personal. I és que la trajectòria professional de la funcionària ja va estar condicionada, presumptament, per un delicte en la seva contractació. Segons afirmava Àlex Ros en diverses converses telefòniques, Pineño va obtenir la seva plaça perquè el seu marit li va filtrar les preguntes de l’examen i va vetllar perquè ella fos l’elegida. Així doncs, en aquest moment ja va estar cometent delictes de suborn, frau i ús secret d’una informació. Es podria dir que Piñeno treballava alhora a CSS i GRS i hi ha proves que demostren que utilitzava el seu horari de funcionària per fer feina de l’empresa privada perquè va enviar alguns correus amb factures de GRS des del correu del CCS.

“La teva dona és qui és perquè vas demanar les preguntes de l’examen [de les oposicions al CCS]” – Àlex Ros parlant amb Josep María Franch

En definitiva, el matrimoni Josep María Franch i Olvido Piñeno tenia una important posició en la trama i la teranyina del Cas Manga. A més, el fet que es tractés d’un soci de GRS i una treballadora del CSS (que també feia feines per a GRS) suposava un conflicte d’interessos i és per això que quan ella va començar a ser funcionària, Franch va traspassar la titularitat de les seves accions de l’empresa a la seva mare. D’aquesta manera, estava eludint possibles incompliments del règim d’incompatibilitats.

 

Segon cas:

Jordi Ros Valls era el germà de l’administrador de GRS. És per això que era soci de l’empresa d’Àlex Ros, cosa que suposava un conflicte d’interessos ja que Jordi era el responsable d’informàtica de l’Àrea de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva. Com que no podia treballar al CCS i tenir accions de GRS alhora, va utilitzar com a testaferros (la persona que firma el contracte) la seva mare i la seva dona, Maria Joana Roger Pujol, a qui, quan es van divorciar, va haver de demanar que traspassés les accions a la seva mare. A part d’això, Jordi Ros rebia diverses notificacions del GRS i va estar relacionat amb els contractes signats amb l’Ajuntament de Sabadell i amb el de Figueres (on GRS feia la gestió dels expedients). Això suposa, entre d’altres, delictes de suborn i frau.

Maria Joana Roger Pujol era una treballadora de l’Ajuntament de Blanes des de 2009. En aquesta institució, GRS hi va signar diversos contractes entre els anys 2006 i 2013. A part, també cal destacar que Roger consta com a treballadora de GRS, l’empresa del seu cunyat, l’any 2012. Encara que ella no fos una treballadora del CSS, el seu paper com a testaferro permetia una altra relació entre la institució i GRS.

 

Tercer cas:

Un dels altres imputats de la trama és Joan Carles Feliu Martin, cap de recaptació del Consell Comarcal de la Selva ja en l’època de les primeres relacions entre el CSS i l’empresa GRS. Concretament, i segons el que es pot extreure de diverses converses telefòniques, Feliu va obtenir el lloc (públic) de treball gràcies a Josep Maria Franch: el soci de GRS estava molt interessant perquè s’arribés a convertir en un instrument estratègic de l’empresa. D’aquesta manera, el seu nomenament va permetre la continuïtat i la progressió dels contractes fraudulents de la teranyina. Joan Carles Feliu era, per tant, un personatge molt important que arribava a utilitzar les seves hores i lloc de treball per fer gestions per a GRS i falsificar certificats per justificar moltes de les seves accions. A canvi d’aquest fort compromís amb l’empresa (que normalment era superior al que tenia amb CSS), el cap de recaptació rebia nombrosos bonus per un valor de 24.000 €. A aquesta bonificació, a més, se li afegien nombroses despeses que corrien a càrrec de l’empresa privada: les despeses telefòniques i de manutenció, un vehicle particular pagat per GRS… A causa de tot això, a Feliu se li imputen delictes de suborn, frau fiscal, tràfic d’influències o adjudicacions il·lícites a favor de GRS, entre molts d’altres. A més, se’l pot relacionar amb molts dels casos que s’han descobert. Com que era un funcionari públic, el “sou” que rebia de GRS s’afegia de complement a la nòmina de la seva companya, María José Catalán Marqués. Era treballadora de GRS i se la pot considerar còmplice en el delicte de frau de Feliu, ja que sabia i acceptava que a través d’ella Feliu cobrava el bonus.

Joan Carles Feliu era la mà dreta de Robert Fauria i va ser detingut durant el febrer de 2013, quan va confessar que GRS li finançava diferents despeses particulars.

 

Quart cas:

Un dels altres casos d’interrelacions entre el CSS i GRS és el de Josep Valls i Méndez i Cristina Valls Buil, pare i filla. Ell era el Conseller Comarcal d’Hisenda del CSS, però interessava a GRS sobretot perquè era el tinent d’alcalde de Lloret de Mar. L’empresa privada volia obtenir el concurs per a la gestió de multes de l’Ajuntament i van contractar Cristina Valls perquè això influís en la decisió. Finalment, el ple de l’Ajuntament va acceptar derivar la gestió del servei al CSS, que alhora implicava que ho faria GRS. Per tant, Josep Valls va participar en un delicte de suborn i Cristina Valls va ser-ne còmplice.

 

Tal com mostren els exemples anteriors, la teranyina del Cas Manga estava fonamentada en unes bones relacions personals. Tot i així, la trama també ha destapat diversos casos on el “qui” va ser molt important.

 

Cas empleat 8.000

Durant l’agost de 2010, Robert Fauria va contractar Francesc Xavier Pacheco com a coordinador d’àrees de  l’Ajuntament de Sant Hilari. Com que Pacheco era coordinador territorial de CIU a la Selva (feina per la qual no es cobra), calia trobar-li’n una amb ingressos regulars. La contractació de Fauria va fer sospitar l’Oficina Antifrau de Catalunya i van començar a investigar el cas. Va ser aleshores quan l’alcalde va demanar a Àlex Ros si podia contractar el seu amic a Think Twice (empresa molt relacionada amb GRS i administrada per ell mateix). A canvi, Robert Fauria s’hauria compromès a desviar fons del CSS i de l’Ajuntament per sufragar els costos del sou, a partir de factures inflades i remuneracions de serveis ficticis de GRS). Per exemple, hi va haver una contractació a Think Twice per part de l’Ajuntament on l’import pagat era més de 5.000 € superior a la xifra que constava al contracte menor firmat.

També és molt il·lustratiu que entre juliol de 2011 i el de 2012, Pacheco fos l’únic treballador de Think Twice. Segons xifres de la mateixa empresa, els diners guanyats per Francesc Xavier Pacheco pujarien a més de 39.000 € en 3 anys.

En aquest cas, hi consten com a imputats Robert Fauria, Joan Burjachs (gerent del CCS), Joan Carles Feliu, Josep Maria Franch, Màrius Valls (secretari de l’Ajuntament) i Alex Ros, com a coneixedors de tota la història. A més, es tractaria d’un delicte de malversació de cabals públics i falsificació en document mercantil. Actualment, el cas ha passat a mans del Jutjat de Santa Coloma de Farners.

Tal com mostren diverses converses, no tots els coneixedors de la trama confiaven que funcionés. Un dels implicats, per exemple va dir:

“L’Àlex tem que aquest tema els explotarà a tots a la cara”.

Cas Carmen Córdoba

A Santa Coloma també hi ha arribat un cas que gira al voltant de Carmen Córdoba Garcia. Com que ella era treballadora de GRS, empresa que gestionava la recaptació del Consell Comarcal de la Selva, podia accedir a la base de dades de la institució pública. Això li va permetre modificar fraudulentament alguns expedients sancionadors per al benefici particular i familiar: falsejava dades, retocava expedients i cancel·lava deutes per impostos d’ella mateixa, el seu marit i altres amics seus. Això va ser descobert per Àlex Ros, però els fets no es va denunciar ni es van prendre mesures per acomiadar-la ja que Córdoba era un membre destacat d’ERC a la província i exregidora d’hisenda a l’Ajuntament d’Arbúcies. És per aquesta raó que Ros hauria contactat amb Josep Carrapiço Sanglàs (responsable de la junta nacional d’ERC) per trobar una sortida digna per a ella i, d’aquesta manera, poder millorar les relacions amb la cúpula d’ERC per a futures relacions. Finalment, Carmen Córdoba va ser contractada a Think Twice. La solució també evitava que es trenqués el pacte de govern que tenia Robert Fauria (de CIU) amb ERC en el Consell Comarcal de la Selva.

Malgrat haver comès delicte de frau i contra l’administració pública, Carmen Córdoba va ser contractada per una altra empresa d’Àlex Ros, on durant 2 anys va guanyar més de 8.000 €. A part de Carmen Córdoba, també haurien participat en els delictes d’encobriment, falsedat documental i tràfic d’influències Josep Maria Franch, Joan Carles Feliu, Olvido Piñeno i Josep Carrapiço, que estan imputats per aquest cas.

Després del QUI?, descobreix el COM?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s