Com?

La teranyina del Cas Manga era molt àmplia i durant anys va permetre que Àlex Ros guanyés molts concursos de contractació pública a partir de mètodes fraudulents.

Pel que fa a les relacions del Consell Comarcal de la Selva, GRS tenia una trama de favors i beneficis encoberta, per poder fidelitzar els principals directius, polítics i tècnics. Entre ells destacarien Jesús Ciuró i Petit (secretari l’any 2009), Jaume Figueras Coll (gerent l’any 2009) o Joan Burjachs Gómez (gerent del 2011 al 2014). Així doncs, les relacions entre el CSS i GRS eren sòlides gràcies al pagament d’alguns bonus a alguns treballadors o a la col·locació de gent afí a GRS (com la contractació d’Olvido Pineño).

Pel que fa a l’obtenció de contractes amb ajuntaments i altres institucions públiques, GRS utilitzava principalment quatre procediments:

 

1. Plecs de condicions de concursos

Les administracions i institucions públiques tenen unes lleis molt específiques pel que fa a la contractació de serveis a empreses privades. Un d’ells és l’organització de concursos públics (negociats sense publicitat) per a adjudicar els contractes. En processos d’aquest tipus sempre s’ha de crear un plec de condicions, on s’estipulen els punts bàsics que determinaran quina serà l’empresa guanyadora del concurs. Àlex Ros i altres treballadors de GRS modificaven i organitzaven els plecs dels concursos amb la complicitat de funcionaris i autoritats públiques. Així doncs, ja des d’un principi s’asseguraven que els criteris de tria s’adequaven al que oferia GRS.

 

2. Empreses comparsa

Un altre dels mètodes de contractació de GRS es basava en utilitzar altres empreses, de conveniència, per fer veure que es tractava d’un concurs públic aparentment legal. En els contractes negociats sense publicitat, les administracions públiques envien a 3 empreses la possibilitat de participar en el concurs (que accepten o no de participar-hi). Àlex Ros pactava prèviament amb els responsables de les empreses perquè declinessin de participar al concurs o presentessin unes propostes amb unes condicions pitjors a les de GRS. De fet, moltes vegades des de GRS mateix es preparaven les tres propostes i s’enviaven a la institució (sempre beneficiant la proposta de la seva empresa).

En moltes converses telefòniques o correus electrònics els treballadors de GRS donen els contactes de les empreses i de les persones responsables a les quals es convidava al concurs. En aquests casos, ni les institucions públiques decidien a quines empreses convidar, sinó que Àlex Ros convidava a les que sabia que hi participarien tal com ell volia.

 

3. Contractes menors

Els contractes menors són els que tenen un valor inferior a 18.000 €. En aquest cas, l’Ajuntament (o administració) pot adjudicar el contracte a qualsevol empresa que tingui la capacitat de complir-lo. Quan s’adjudicava un contracte d’aquest tipus a GRS, en el pressupost final s’afegia un augment basat en un tant per cent del que l’administració recaptés gràcies a aquella feina. Per tant, en el contracte constava que l’import era inferior a 18.000 € però, gràcies a aquesta estratègia, el resultat acabava essent molt més elevat.

Segons les investigacions fetes per Vigilància Duanera, en aquests casos es feien dues factures per a GRS: una per l’import màxim permès i l’altra per altres conceptes i amb l’import complementari.

 

4. Aconseguidors polítics

Finalment, la gran teranyina dels negocis d’Àlex Ros i GRS es formava, en part, gràcies als seus contactes polítics (majoritàriament de CIU) ja que res no hauria estat possible sense els contactes previs amb les administracions públiques. La feina d’aquests aconseguidors era fer d’intermediaris entre l’empresa i els treballadors d’altres administracions, que eren tant funcionaris com autoritats públiques. Després d’aquest primer contacte, Àlex Ros podia desenvolupar algun dels tres mètodes anteriors perquè GRS obtingués contractes més fàcilment. A canvi d’aquests serveis, els aconseguidors rebien una compensació econòmica, tal com s’ha pogut comprovar en els seus comptes bancaris i en correus.

Correus AR-RR-FP 1

 

Les persones, doncs, que van ajudar Àlex Ros a cometre aquest delicte de tràfic d’influències i contra l’administració pública van ser:

RAMON RAMOS I ARGIMON:

2011-08-18_IMG_2011-08-11_01.05.17__JGR008CO001(2).jpg

Foto d’Aniol Resclosa (Diari de Girona)

És conegut per haver estat responsable de CIU a la Selva, alcalde de Blanes de 1997 a 2003 i és el director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava des de l’any 2011. Ramos, en una entrevista al Diari de Girona, va manifestar que va presentar Àlex Ros a 10 o 12 ajuntaments i que “l’únic que feia era presentar-lo a l’Ajuntament de torn, com fem moltes vegades amb un bon producte. A partir de la presentació”, deia, “no m’expliquis què feia o deixava de fer”. A més, també va explicar que aquestes mediacions es van fer abans que ell accedís al càrrec, encara que s’ha trobat una conversa amb Àlex Ros de juny del 2012 on parlen d’un concurs amb l’Ajuntament de la Jonquera. Malgrat tot, les investigacions han trobat que Ramos va rebre, per part de GRS, uns pagaments per “rendiments d’activitats professionals” amb un valor total de més de 10.000 €: es calcula que Ramon rebia 2.000 € en concepte d’ “assessoria comercial” pels contractes que acabaven firmant GRS i els Ajuntaments. A més, Àlex Ros també li va fer uns pagaments d’unes sancions de tràfic i una vegada Ramos li havia demanat que suprimís una sanció de 12.000 € d’un amic seu (Salvador Valls).

Segons el sumari del cas, el polític va gestionar contactes amb els ajuntaments de Banyoles, Begur, Blanes, Platja d’Aro, Girona, Riudarenes, Badalona, Barcelona, Martorell, Moià, Pineda de Mar, Santa Susana, Tordera i Vilafranca del Penedès. A les converses telefòniques també s’ha trobat que va tenir relació amb Jaume Torramadé, el president de la Diputació de Girona. Concretament, el setembre de 2012, Àlex Ros li va demanar que hi parlés per buscar alternatives a GRS: XALOC (organisme públic depenent de la Diputació) estava aconseguint moltes gestions que abans tenia l’empresa privada. La idea que va haver de transmetre a Torramadé era que XALOC havia d’acabar subcontractant GRS per fer la gestió. El president de la Diputació va estar d’acord amb la proposta que venia des de GRS i va manifestar: “és del meu interès donar una sortida digna a GRS”. Ramon també va aprofitar aquest contacte amb Torramadé quan GRS va intentar quedar-se la gestió de les multes de l’Ajuntament de Figueres durant el novembre de 2012.

Ramon Ramos va ser, doncs, un pont molt important entre GRS i els ajuntaments (a través dels contactes que tenia de CIU). Tot això suposaria delictes societaris, de frau fiscal, contra l’ administració pública, falsedat i blanqueig de capital.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

FELIP PUIG I GODES:

Felip_PuigTot i que Ramon Ramos era el principal aconseguidor d’Àlex Ros, l’empresari també tenia l’ajuda d’altres polítics com Felip Puig (alt càrrec de CIU). A l’exconseller d’interior de la Generalitat de Catalunya se’l relaciona amb contractes amb l’Ajuntament de Moià (on presumptament hauria mediat per a l’obtenció d’un contracte menor) i amb una visita de GRS al Servei Català de Trànsit. Pel que fa a Moià, les investigacions van acabar concloent que GRS va obtenir un contracte menor (l’any 2009): “per mitjà de la influència política del senyor Felip Puig”.

A més, també l’any 2009 va tenir una conversa telefònica amb Àlex Ros on parlaven sobre el Consell Comarcal de la Selva: XALOC n’anava a assumir la gestió recaptatòria, encara que GRS tenia contracte per 7 anys més. En aquesta conversa, Àlex Ros va suggerir a Felip Puig de no fer el canvi de gestió fins a les eleccions següents, per si CIU era capaç de recuperar la Diputació. Tot i que la investigació no ha trobat proves per delicte de tràfic d’influències, sí que s’ha pogut comprovar que GRS va continuar tenint un contracte fins l’any 2013.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LLUÍS BALLBÉ MALLOL:

L’últim personatge públic que, segons les investigacions del jutjat de Lugo, també podria haver estat un aconseguidor d’Àlex Ros, és Lluís Ballbé. Ballbé és conegut per haver estat secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya fins l’any 2002 i és advocat i consultor en gestió pública per empreses privades i institucions públiques.

El seu nom apareix en factures de GRS per “serveis professionals no especificats” amb un sou mensual de 700 € durant el 2010. També va enviar alguns correus a Àlex Ros per si li interessaven concursos de la Diputació de Girona. No obstant això, no se l’ha pogut relacionar directament en un concurs que s’adjudiqués a GRS.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després del COM?, descobreix l’ ON?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s